Recerca

Àrea 1

Urgències: Processos i patologies

Responsable de l'equip

Objectius estratègics

Aquest grup té un interès general en la recerca de tots els processos i les patologies propis de l'àmbit d'urgències, abordant-los sempre des d'una òptica centrada en el pacient i en el procés agut que l'ha dut a consultar un servei d'urgències. Aquesta perspectiva és absolutament singular a Catalunya i a l'Estat espanyol per la temàtica que aborda i per la perspectiva des de la que ho fa. Els processos que tenen lloc a urgències són exclusius i únics, i la millora del seu coneixement té una implicació assistencial i organitzativa d'ampli abast i repercussió. Les patologies urgents, tot i que l'aspecte transversal de la malaltia en si mateixa és investigat per altres col•lectius, tenen un component durant les primeres hores que exclusivament es tracten als serveis d'urgències, on clàssicament la recerca clínica no ha abordat. És per això que les possibilitats d'aprofundir en el coneixement i generar-ne de nou per part del grup són immenses.

Principals línies de recerca

  1. Aspectes de funcionalitat dels serveis d'urgències hospitalaris. Des del 1997, el grup dedica part important de la seva recerca a conèixer els mecanismes fonamentals de funcionament d’un servei d’urgències hospitalari. El grup ha demostrat en diversos treballs que el factor limitant més important pel que fa a l’eficàcia, l'efectivitat i la qualitat dels serveis d’urgències radica fonamentalment en factors intrínsecs i no en factors extrínsecs (demanda de servei). Dins dels factors intrínsecs, els que depenen de l’hospital i no pas del servei d’urgències són els més decisius a l’hora de determinar la funcionalitat d’un servei d’urgències en concret.
  2. Aspectes clínics dels pacients intoxicats. És una línia de llarga tradició i història al nostre grup de recerca. L’Hospital Clínic és centre de referència a Catalunya tant pel que fa a l’assistència com pel que fa a recerca en intoxicacions de tot tipus. Forma part del grup SEMES-TOX, que és el grup de treball de toxicologia de la Sociedad Española de Medicina de Urgencias y Emergencias, i del grup STC-AETOX de la Asociación Española de Toxicología.
  3. Tractament de les arítmies a urgències. Des de fa més de 10 anys, el grup participa de forma coordinada amb els cardiòlegs del centre, amb els metges d’assistència primària dels ambulatoris de la seva àrea de referència i amb altres investigadors d’Espanya que treballen als serveis d’urgències (el grup forma part del grup d’arítmies de la Sociedad Española de Medicina de Urgencias y Emergencias) per tal d'investigar aquest tipus de patologia. Les aportacions més rellevants del grup han estat en l’àmbit de la FIBRIL•LACIÓ AURICULAR.
  4. Avaluació del dolor toràcic a urgències. El grup coordina i desenvolupa importants tasques de recerca a l’única unitat de dolor toràcic estructural que hi ha a dia d’avui a l’Estat espanyol, la qual està en funcionament des de l’any 2002. Des del primer moment, el grup ha dedicat els seus esforços a aprofitar aquest fet per tal d'investigar l’assistència que s'ofereix a aquest grup de malalts i millorar el coneixement d’un subgrup d’ells que, pel fet de no ser diagnosticats en aquell moment de patologia coronària aguda, no eren suficientment investigats.
  5. Difusió de l'ensenyament de les maniobres de reanimació cardiopulmonar entre la població general. Aquesta és una línia interdisciplinària que ha implicat, des de l’inici de la seva activitat l’any 2000, l’actuació de diferents estaments (metges i infermers, tant d’urgències extrahospitalàries com hospitalàries, amb el suport d’una pedagoga). El seu objectiu primordial és explorar totes les possibilitats i les dificultats per a la difusió del coneixement de les maniobres de reanimació cardiopulmonar entre la població general. L’àmbit on l’activitat de recerca ha estat més intensa ha estat entre els estudiants de secundària (14-16 anys), on l’aproximació s’ha realitzat a través d’un programa específic, el PROCES (Programa de Reanimació Cardiopulmonar Orientat a Centres d’Ensenyament Secundari), dissenyat exclusivament per al model educatiu català vigent per membres del grup (Òscar Miró i Andreu, Miquel Sánchez Sánchez i Núria Díaz Miranda).
  6. Assistència urgent als problemes mèdics causats per les drogues d'abús. Originada inicialment com una vessant toxicològica, la importància i l'especificitat de la recerca en aquest camp ha permès crear, des del 2001 i amb caràcter singular, aquesta línia de recerca. L’aprofundiment aconseguit mitjançant la recerca des de la perspectiva d’urgències ha permès de forma clara millorar el coneixement d’aquest grup de patologies. Actualment, el grup treballa en col•laboració amb altres grups de l’Estat espanyol i estrangers.
  7. Insuficiència cardíaca aguda. Aquesta línia enfoca la seva recerca en els aspectes diferencials, tant clínics com epidemiològics, de l’episodi agut de descompensació de la insuficiència cardíaca. La investigació d'aquesta síndrome, altament prevalent en els serveis d’urgències, es duu a terme juntament amb altres serveis d’urgències d’arreu de l’Estat espanyol, en el si del grup de treball sobre insuficiència cardíaca aguda de la Sociedad Española de Medicina de Urgencias y Emergencias.
  8. Atenció als processos infecciosos a urgències. Aquesta nova línia de recerca pretén agrupar la investigació envers processos infecciosos, tot focalitzant-se en les dades clíniques i les actuacions diagnòstic-terapèutiques que es duen a terme durant les primeres hores de contacte del pacient amb l’hospital, i que habitualment tenen lloc en els serveis d’urgències. Es pretén centrar la recerca en les infeccions prevalents en la comunitat, en les greus (i especialment en la sèpsia) i en les infeccions associades a la infecció pel VIH.
  9. Dinàmica dels processos docents i de recerca en medicina d’urgències i emergències. La Medicina d’Urgències actualment no compta amb el reconeixement oficial com a especialitat en l’Estat espanyol. Això fa que existeixi un desconeixement de l’activitat docent i de recerca que s’ha dut i es duu a terme, que és necessari analitzar. Alhora, interessa aprofundir en els trets característics que mouen aquestes activitats i comparar-los amb els resultats de l’activitat enregistrats en altres especialitats amb llarga trajectòria i reconeixement. A banda, actualment les eines bibliomètriques estan evolucionant molt i molt poderosament, de manera que permeten fer exàmens detallats tant de l’activitat de recerca com del propi significat i possibilitats que aquestes eines poden tenir per fer recerca d’elles mateixes.